dimanche 28 novembre 2010

LO 26° FESTENAU DE TEATRE DE FUVEÙ


    Ai apres per una amiga que fa de teatre per son plaser qu'avià un festenau de teatre provençau a Fuvèu. Resti pas ben luench de Fuvèu e me diguèri qu'èra una bòna idèia per un dissabte après-miegjorn.
    Se conneissetz pas Fuvèu vaqui quauqueis imatges:

E puei,m'agrada ben lo vielh teatre dau cieucle Sant Miquèu de Fuvèu.
Fuguère un pauc suspressa de pas veire d'afichas a l'intrada dau vilatge per anonciar la manifestacion mai i avia fòrça monde dins lo teatre.

Veguèri 4 pèças:
  • "Lo pichon Prince" èra jogat per deis enfants de La Garde Pareol. E mai se fau se demandar se un text poética come "Le petit Prince" a encara una rason d'existir revirat en provençau e s'es pas mielh de lo gardar dins sa lenga d'origina, es interessant de veire qu'una activitat de teatre en provençau poù agradar a una chorma d'enfants.
  • Veguèri puei "Sota la trilha" de l'associacion "Parlarem lo Thòr", escricha e mesa en scena per Christian Morel que joga tamben. Es una seguida de galejadas sus lo maridatge. Es leugier e agradiu, pensi que leis actors an fòrça plaser d'estre sus scèna.
  • La chorma "La Bòna Fònt" de Lambesc joguèt puei "Joineta en bosca d'un òme", escricha per Martine Saunier qu'a tamben fach la mesa en scèna e que jogava. Es l'istòria d'una vielha filha que voù se maridar, una amiga que mòstra come la telaranha poù l'adjudar dins sa recerca d'un òme. La pèça es ben escricha, ben jogada, divertissenta. Se sente una vertadiera complicitat entre leis actors, es ben agradiu.
  • Per acabar, veguèri "L'adobaire" qu'es una pèça de Charles Galtier e qu'èra jogada per "L'effort artistique aixois" d'Ais de Provença. Se vei qu'es una granda chorma, lei decòrs, lei costums son d'una qualitat professionala. Leis actors jogan ambé fòrça naturau un text classic.
Aquesta manifestacion s'es debanada sus 2 jorns, lei 13 e 14 de novembre.
Lei chormas son vengudas de tota la Provença per jogar de pèça d'un bòn niveu. An mòstrat que la tradicion dau teatre en provençau es ben viva.
Manca just un pauc de publicitat per la faire conneisser a mai de gents.
Es tamben interessant de veire que lo Cieucle Sant Miquèu prepausa tota l'annada fòrça manifestacions agradivas.
lien vers le cercle Saint-Michel

mardi 9 novembre 2010

Come se ditz "Land- Art" en occitan?

Come pòu se dire Land- Art en occitan?
Terr' art? Païs' art? Lo sabi pas. Se quauqu'un pòu me lo dire, m'ajudarà.

Aqueste moviment artistic a acomençat dins leis annadas seissanta.
D'artistas contestèron lei bèu arts e lei valors que i son estacadas, decidèron de sortir de seis ataliers per crear dins la natura.
Lei materiaus emplegats son naturaus. Leis installacions vivon,evoluon e dispareisson dins la natura. Lo solet sovenir que resta de l'òbra es sa fotò.

Entre leis artistas lei mai coneguts, Robert Smithson faguèt una espirala de pèira gigantesca dins lo Grand Lac Salat ( La spirale de Jetty).
Nils Udo fa de nis gigant ambé de brancas.
Andy Goldsworthy fa d' installacions ambé de pèiras, de fuelhas, de flors, la nèu, o la glaça.
Dins seis òbras, joga ambé lo vent, la mar, lo fuoc, la meteorologia...
Fòrça libres come Pierre o Passage mòstran sei creacions.
Existis tamben un film: Rivers and tides e un grand paret d'argila pòu estre vist dins lo musèu Gasendi à Digne (04).
Andy Goldsworthy a mes de installacions sus una caminada que li dien la caminada des refuges d'Art. Per mai informacion, veire:  http://www.musee-gassendi.org/la-salle-andy-goldsworthy.html


Un polit libre, lo mai simple per acomençar es benlèu: Artistes de nature - Pratiquer le Land -Art au fil des saisons  de Marc Pouyet  chez Plume de Carotte.

Per acabar, vaqui quauquei creacions d'escolans d'escòla mairala. De segur que lo mai important es lo plaser qu'an agut a assajar de faire quauqua ren de bèu.





dimanche 7 novembre 2010

Un pauc de toponimia

La toponimia Qu'es aquò?

Es la recèrca de l'origina de noms de luecs.
Pòu estre ligada a un eveniment istoric, au nom deis aubres o de plantas que si troban ( la Bauquière, la Rouvière), au nom de gens que li restavon (Henriquet), a l'activitat umana( la Tuilière)o una particularitat geografica (Bau nègre, collet pouchon, Puits de Rians...)
Pòu venir dau latin o de l'occitan.
Es un pauc la carta de la region que raconta son istòria.
E la carta de Pei- Lobiè nos raconta de molons de cauvas.
En promier lo nom dau villatge: lo pei de lops, la pichòta còla onte se trobon de lops.

Per continuar vaqui un pichon lexic per comprene mielh lei noms a l'entorn dau vilatge:
  • Bau: ròca
  • Bauca: èrba
  • Cengle: bòrd d'un bauç
  • Clapié: molon de peiras
  • Colet: puei, pei, pichòta còla
  • Comba: valada
  • Garragai: bauma


A vos de jogar...
Mai mèfi! Fau pas s'enganar!
Quauqu'un m'a parlat de l'istòria dau nom d'un vilatge que li dien "La Cadière d'Azur" dins lo Var. I a fòrça gens que pensan qu'aquesta cadiera es un sèti blu mai es una fauta. Son nom vene dau cade, l'aubre. La cadiera èra un bòsc de cades.

Per pas s'enganar, i a de libres fòrça interessants sus lo subjècte mai per acomençar vaqui una bòna adreiça sus la toponimia en generau e sus lo vilatge de Pocièu:


vendredi 5 novembre 2010

Perqué aqueste blog?

Per aquelei que vòlon charrar, parlar, legir, escriure en provençau a l'entorn de Pei-Lobié